Vam arribar al Palau de la Música Catalana, on varem esperar una estona a que arribessin els altres grups.
Un cop tots reunits ens van fer anar entrant cap a una petita sala de forma semicircular, en la qual ens van mostrar un vídeo on sortien entitats famoses que havien actuat al palau, on donaven a conèixer la seva experiència al palau. Aquí també ens van explicar que just al damunt hi havia l'escenari actual del palau on actuaven els artistes.
Al acabar la reproducció ens vam dirigir a una habitació en la qual vam poder apreciar l'estructura de l'edifici, tot seguit ens van dur a la sala principal, on esta l'escenari i la majoria de les butaques.
Des de aquesta part de la visita podíem veure ja la estructura del sostre, però no gaire bé, per la qual cosa vam continuar fins al pis superior on vam poder apreciar millor que el sostre estava furat amb un munt de rosses i que al centre d'aquest hi havia una llampara feta amb vidrieres que donava la sensació de anar a caure del sostre com si fos una gota d'aigua.
En Resum diria que a estat una bona visita, la qual recomano a tothom, doncs no sem va fer gens llarga i a més va ser molt amena i entretinguda.
Per variar vam començar la ruta a deshora, però a nosaltres ja ens va anar, doncs ens vam distreure fent el burro a la torre de les aigües.
Quan vam iniciar la visita la guia ens va fer una petita introducció, tot seguit vam dividir-nos en 3 grups per fer una activitat. L’activitat consistia en comparar dos models de l’estructura de la ciutat (els prototips amb el final).
Al acabar vam continuar la visita fora del parc de les aigües. Sortint cap amunt ens vam parar a la cantonada per veure la façana d’un edifici, i ens van explicar coses com ara que eren edificis molt antics i que sols tenien 4 pisos, i que el quart pis era sempre el més petit en aquest tipus d’edifici.
Tot seguit vam entrar a un carreró ple de cases molt maques també típiques de Cerdà, actualment emprades com a empreses, tot i que també n’hi havia una en lloguer.
Després vam veure un altre edifici reformat amb vidres però que mantenia l’estructura original, la qual es veia a traves dels vidres.
Sona el despertador, ja són les 6:45 del dematí. Em disposo a preparar-me per anar a el centre cívic quan de sobte... entra el meu pare amb cara de mort vivent dient-me que ja són més de les 7 (sempre té el rellotge avançat).
Ja sóc al centre, estem realitzant una activitat individual. Un company que ja la acabada es dedica a buscar mètodes mes còmodes o efectius d’arribar al MNAC a Montjuic per no tenir que caminar tant, però hi ha una fira del mòbil en mig del camí amb la qual cosa varem passar de qualsevol ruta alternativa.
Desprès de pujar un munt d’escales no mecàniques i un altre munt de mecàniques vam veure el responsable màxim del grup a l’entrada del MNAC amb lo que semblava una càmera fotogràfica, per si de cas vaig fer el símbol de la victòria no fos cas que ens estigues fent una fotografia.
Una de les persones del grup es volia fumar un cigarro però havíem d’entrar a deixar les motxilles a la consigna, per lo tant li va tocar fer de mula de carrega a un bon home, pobret.
Motxilles dipositades, sofà impressionant localitzat, fa falta dir res més? Doncs si, que va ser ocupat immediatament per els mes ganduls del grup entre els qual m’hi identifico.
En fi, un cop va arribar l’altre grup ens van cridar per començar la visita. El nostre guia era molt prim, tenia un pentinat molt maco i cert aire de “pijo”, però semblava disposat a explicar-nos amb molt d’entusiasme tot el que ens anava a ensenyar. I així va ser, primer es va presentar, tot seguit alguns dels companys varen sol·licitar una exposició en castellà per millor enteniment de la visita, però el responsable s’hi va oposar dient que seria bo que es fes en català per tal de que la gent que no el domines, aprofites per agafar-hi practica.
Tot seguit aquest bon home de las meravelloses propostes va marxar i el guia es va disculpar, doncs resulta que la zona romànica del museu era inaccessible en conseqüència de les reformes que s’hi estaven fent. Així doncs vam començar la visita al museu per la part gòtica.
En aquesta part del museu vam veure un mural de la conquesta de Mallorca, el qual estava un xic desgastat tot i que es podia apreciar bé el que s’hi representava. Es podien apreciar en aquesta representació coses tals com; un cel vermell, arbres no gaire ben dibuixats, el rei Jaume I el conqueridor, entre altre coses. Segons el guia algunes d’aquestes figures determinaven que encara no tenien molt perfeccionada la seva tècnica, un fet molt clar d’això és el cel vermell.
Tot seguit ens va dur fins a 4 escultures de la verge María, cada una d’elles millor que l’anterior, doncs passava de comentar-nos les primeres en ser creades (amb una forma molt quadrada, sense expressió, amb pocs detalls) fins a les més recents, tot i que també un xic malmeses per el temps (de formes més arrodonides, amb molta més expressió i detalls com les arrugues de la roba, etc). En qualsevol cas totes elles duien en nen Jesús a sobre el braç com a figura central de l’obra, tot i que, com les antigues eren més inexpressives la verge María semblava una trona, cosa que van solucionar més endavant, donant-li expressió a la dona (donant-li vida).
A continuació, sens va presentar una altre pintura, aquest cop més ben conservada que la de la conquesta de Mallorca. El seu títol ‘Mare de Déu dels Consellers’, diu molt de que tracta aquesta obre, doncs conté al mig del quadre a la Mare de Déu sostenint a Jesús i envoltada per un munt de persones. Per el que ens va explicar el guia i per el que vam poder comprovar, aquesta representació estava molt ben detallada, en apropar-nos-hi i mirar ja fos el cabell d’algun dels personatges o la roba dels mateixos, es podia distingir perfectament el que representaven, és a dir, que l’autor va pintar amb molt de detall cadascuna de les part que volia representar, per exemple amb la roba és notava que era teixit.
D’aquesta obra també en destaquem que segons la distancia a l’hora de veure-la, es percebia millor o pitjor segons la llum que hi donava, i que si ens hi acostàvem ens adonaríem que la signatura de l’autor estava escrita en llatí sota la cadira on era asseguda la Verge amb el Nen.
Aquest quadre tenia per darrera una estructura molt curiosa, doncs resulta que tenia pals entrecreuats per fer-lo més manejable o per qüestions de neteja si no recordo malament.
Per acabar aquesta part del ens van portar fins a una pintura un tant macabra, però per el meu gust molt bona. En ella s’hi descrivia el càstig que se li va imposar a un home al davant del monestir de Sant Cugat del Vallès, on li tallaven el coll per el seu pecat.
També destacava aquesta obra per el seu detallisme, doncs resulta que es podia apreciar i molt bé, la faringe del home i les gotes de sang que del seu coll en sortien. El executor també destacava per el fet de que tenia una cara molt lletja on s’hi podien apreciar moltes arrugues de aquesta característica. Segons el guia aquest fet es deu a que les persones encarregades d’aquesta acció tenien que ser persones sense escrúpols i que la forma que tenien en aquella època de representar-ho era fent-los lletjos.
També podem observar en la pintura que a la vora de l’execució hi ha uns burgesos parlant de les seves coses sense immutar-se ni un pel del que estava succeint al seu costat, donant la sensació de que era un fet molt comú en aquell moment de la historia, i en la part superior del llenç veurem que esta el home executat envoltat d’àngels que el guien cap el cel.
Acabada la part gòtica vam pujar al pis superior on vam fer un petit descans (tot s’ha de dir de descans no tenia res, l’únic que ens va interessar veure la part on es feien els concert des de aquell pis i la veritat que era molt gran), abans de començar la part del renaixement i el barroc.
