Refugi 307

En arribar al refugi ens van explicar abans d'entrar-hi, una mica de la historia sobre els bombardejos que va patir Barcelona durant la guerra civil, i que el que anàvem a veure era l’únic refugi que es podia visitar.
Tot seguit, explicat això vam anar entrant al Refugi, era un lloc força petit i el sostre tenia estructura de volta catalana, la qual el feia més resistent per tant mes difícil de ser destruït. Tan sols entrar vam veure els urinaris, i una mica més endavant ens vam seure en uns bancs de pedra que estaven a continuació desprès d'una corba en la estructura. Ens van comentar que aquesta estava dissenyada expressament per tal d'evitar que la metralla causada per les bombes causés més problemes dels necessaris.
Més endavant ens van ensenyar uns petits forats a la paret emprats a mode d'armari, i una petita habitació que utilitzaven per deixar que els nens juguessin tots junts allà per distreure el pànic, tot i que ho van deixar de fer en el moment que un nen va morir esclafat per el sostre de la cambra quan es va enfonsar degut al seu mal estat.
També tenien aigua a aquests refugis, i fins i tot en gairebé minúsculs forats en les parets on amb prou feina hi cap una mà hi creixien bolets.

Varem saber que el numero que correspon al Refugi es el que se li va assignar per simple i pur ordre.
Per concloure és podria dir que va ser una visita molt agradable tot i certs inconvenients succeïts en aquesta que no venen al cas, així doncs és una visita que recomanaria a qualsevol interessat en el tema sempre i quan no sigui claustrofòbic.
En quant a la visita ens mostraven apart de tot el anteriorment esmentat, un vídeo posat de forma molt original al fons d'un passadís, en el qual s'hi recreaven algunes imatges dels successos de la època.