Arxiu fotogràfic

Un dia més realitzem una altre sortida, aquesta vegada sorprenentment al gimnàs Frontó Colom, situat ben a prop de la parada de metro Liceu L3, i dic sorprenentment per que és una immensa casualitat degut que és el gimnàs al que anava amb un amic del centre cívic. Alguns es preguntaran a que es degut el fet que un arxiu fotogràfic es conservi en un gimnàs i no pas a un lloc més adequat, l’explicació per aquesta curiositat, no és altre que el edifici on situem el gimnàs va ser en el seu moment la segona galeria fotogràfica dels Napoleons. El edifici va ser construït al número 18 de les Rambles i va ser emprat com habitatge i estudi. Els fundadors del arxiu van ser Antonio Fernández i la seva muller Anaïs Tiffon, i van utilitzar una firma de força prestigi a l’època, la firma Napoleón. També vam accedir a una altra exposició del mateix tema, a prop de la parada de metro Arc del triomf L1, al mateix edifici que el Museu de la Xocolata.

Palau Güell

El passat dia 13 de juliol, vam anar al Palau Güell, un edifici del arquitecte Antoni Gaudí situat al carrer Nou de la Rambla.

Des de fora no sembla que sigui un edifici que destaqui fins que passes pel costat i presencïes una aglomeració de turistes fent fotos a la façana de l'edifici.

En fi una estona d'espera, sota l'ombra per sort, tot i així la calor era molt intensa. Un cop dins ens van donar una audioguia i ens van oferir deixar les coses a la consigna (en realitat va ser idea nostra). Un cop guardats els nostres objectes de valor vam agafar la audioguia i vam començar la nostre visita.

L'edifici constava de 8 plantes, el preu del la entrada general es 10€, tot i que hi ha algunes reduccions d'aquest preu en els següents casos:

Reduïda: 8€ per a grups amb reserva, abonats al carnet jove, estudiants menors de 25 anys i majors de 65 anys.

Gratuït: Per als menors de 12 anys, per a les persones amb discapacitat, el primer diumenge de cada mes, i els dies 23 d'abril i 18 de maig.

Les audioguies estan incloses en el preu de l'entrada.

Els horaris són: de dimarts a diumenge. D'octubre a març l'horari és de 10 a 17.30h i l'ultima hora d’accés serà una hora abans de tancar, i d'abril a setembre serà el mateix horari a l'hora d'obrir però tancaran a les 8 de l vespre i l'última hora d’accés a les 7.

Estarà tancat al públic qualsevol dilluns no festiu, i els dies 25 i 26 de desembre, el 1 de gener, i del 6 al 13 del mateix mes.

Museu egipci

Ahir, dia sis de juliol vam accedir a una visita per primer cop en molt de temps, ni més ni menys que al museu egipci  de Barcelona.
Per variar en aquest tipus d'esdeveniments hi ha un cert retràs i sempre ens esperem bastant abans d'entrar a fer la visita.
 
Sempre quan s'uneixen els grups per anar a una exposició tenim aquest tipus de problemes...(l'impuntualitat, etc...)
Fora d'aquests petits contratemps, vam accedir al segon pis on vam començar la visita. La primera impressió sobre el guia no era pas dolenta, però ben aviat ens adonaríem del seu trastorn frenopàtic per la cultura egípcia. El primer en explicar-nos va ser el tan meravellós tema de la mort, sembla que els egipcis veien la mort tal i com es la vida amb la petita diferencia que era infinita i sense fi, però ara bé si la mort era igual que la vida amb la petita diferencia que és eterna, entenien que estarien treballant tota la eternitat tal i com feien en vida. Tot i això tenien un mètode per evitar aquest, des de el seu punt de vista, desastrós fi. Consistia en l'obtenció de una figura amb poders a l'altre vida, induïts a traves d'uns escrits proporcionats per sacerdots els quals donaven un dia de descans de feina l'any a l'altre barri. Segons el guia, una de les nostres companyes, la qual va ser emprada com a referència, per donar una visió mes personal del exemple, podria tenir 20 estàtues. Les estàtues es deien Ushabtis.

  També ens va comentar el fet de que el viatge d'una persona a l'altre vida era molt complicat, doncs hi havia un munt de Deus amb dagues que emprarien en cas de que no superessis les seves proves, que consistien en dir una paraula secreta o un codi, si el deies bé no tenien cap problema en deixar-te passar , per altre banda si no encertes et tallen en trossets amb lo qual el teu cos no serveix de res. Aquestes proves succeïen al riu Nil de la nit, d’aquí que trobéssim barques a les tombes egípcies.

     

Desprès del tema de la mort ens va parlar dels deus egipcis.

Per començar: Sejmet, la deessa de la guerra, que tenia una passió desesperada per la sang humana, sent així es deia que aquesta figura divina arrasava amb tot esser viu que es poses en el seu camí. El seu aspecte es el d’una dona amb cap de lleó.

       

Com no, teníem que parlar també dels faraons, la part dels quals hem van sorprendre doncs per increïble que sembli el nostre amic instructor sabia parlar amb les pedres, i és clar el cas és que darrera l’estàtua que mostraré a continuació hi havien uns escrits que en donaven informació i deien a qui rendia culte. 

         

La visita hem va agradar força, va ser una cosa diferent, també cal dir que feia un munt de temps que no fèiem una sortida així, per la qual cosa m’ho vaig prendre amb més ganes. Va ser una bona sortida i hem va agradar tot el que podia agradar-me segons el meu estat d’ànim tenint en compte que la meva motxilla és va trencar i que hi havia molts essers odiats al voltant.

Conjunt de conferencies del Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Dilluns pel matí ens vam trobar a la porta del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on ens van citar prèviament per assistir a un conjunt de conferencies sobre les noves tecnologies. A continuació em disposo a llistar els punts realitzats en l’acte:

- A dos quarts de deu vam quedar tots a la entrada del edifici, on vam firmar l’entrada i rebre informació addicional del que anàvem a presenciar. Tot seguit vam anar entrant per iniciar l’activitat, però abans d’accedir al saló d’actes, ens van deixar un aparell electrònic tipus mp3 però amb forma de mòbil el qual utilitzaríem per escoltar a un traductor que ens faria més fàcil la comprensió de les conferencies, doncs resulta que algunes serien en francès i anglès enlloc de català.

- A les deu en punt ens van fer una petita introducció al que veuríem a continuació. Aquesta  exposició va ser exposada per Lluís Bosch Pascual, qui romandria en la taula d’exposicions durant tot l’esdeveniment, fent petits comentaris i participant com a espectador (per que també va preguntar sobre dubtes propis). Aquest home representava l’ Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida i es va dirigir a nosaltres en català.

- Quinze minuts desprès, un cop acabada la presentació, va començar la primera conferència anomenada “Réseau Art Nouveau Network” que traduït del francès significa "xarxa d’art modernista". Va ser una conferència presentada en francès per Elisabeth Horthon, qui ens va comentar les accions que pretenien fer amb aquesta proposta, la difusió de l’art a traves d’Internet. Desprès va respondre algunes de les preguntes que tenien els espectadors. Va ser una exposició curta de tan sols trenta minuts, que va donar pas a ...

- La teoria del “cercle virtuós” i l’ús d’Internet i d’altres tecnologies informàtiques en la difusió del patrimoni, la qual es va realitzar a un quart de dotze a traves de Ricard Monistrol com a portaveu de la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta conferència es va realitzar en català i com en el cas anterior van donar l’oportunitat als presents de resoldre els seus dubtes preguntant al expositor. Cal recalcar la presencia d’un bon home de Badalona que sol·licitava un rellotge a les plaques de Badalona.

- A tres quarts de dotze aproximadament vam fer un petit descans en el qual ens van oferir algunes pastes i sucs o cafè en un pati interior molt espaiós, decorat per un meravellós piano. Moment de sermó, resulta que hem cridat l’atenció més del compte. Després vam donar una volta per el pis principal i tot seguit vam retornar al saló d’actes on va procedir a l’esdeveniment.

- A continuació, a un quart d’una, Tamás Csáki de la institució “Budapest City Archives” ens va mostrar els arxius virtuals de Béla Lajta, així que la seva conferència va ser una presentació per Internet dels documents fragmentats d’una obra arquitectònica. Va parlar en anglès.

- A 3 quarts d’una vam presenciar la conferència sobre el desenvolupament de tecnologies noves i imaginatives per als museus i els centres d’interpretació. La va fer Michele Marino en català com a representant de "Barcelona Media".

- Un quart d’una, hora de dinar, sortida veloç, tranquil·litat suprema, però dura poc, així que presenciem la amenaça ens vam fotre a córrer, la gran majoria d’ells va quedar enrere, no vam poder fer res per ells. Vam anar a dinar en un modest bar situat a la vora de una atracció divertidíssima, un comptador de bicicletes  que sols em detectava a mi i a les meves meravelloses botes. Després ens vam anar de nou cap al conservatori i vam entrar al saló en espera de la conferència...

- Història del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Vam rebre la informació pertinent de part de la senyoreta Teresa-Montserrat Sala (en català), en representació de la Universitat de Barcelona. Va ser un diàleg que va començar a  dos quarts de quatre.

- Posteriorment, a allò de les quatre en punt, vam escoltar la conferència de “Glasgow” (noves tecnologies i aprenentatge: solucions per a una educació sobre el patrimoni), conferencia en anglès presentada per Helen Kendrick en representació de la institució Glasgow City Heritage Trust/Mackintosh Heritage Group.

p.

Desenvolupament de noves tecnologies

Projecte de Barcelona Media

"Desenvolupament de noves i imaginatives tecnologies per als museus i els centres d’interpretació".
Aquesta part de la conferencia va ser presentada per Michele Marino com a representant de Barcelona Media, empresa dedicada a la investigació i creació de noves tecnologies per tal de fer-nos més còmode el nostre treball diari.
En aquesta conferència es va presentar una nova aplicació capaç de reproduir en uns moments un entorn gràfic molt detallat sobre algun lloc concret de la ciutat de Barcelona, inclós ens permet accedir a alguns dels edificis públics per tal de veure’ls per dins.
De moment tan sols esta disponible la part del barri Gòtic del districte de ciutat vella, i a traves de 3 càmeres podrem accedir a las parts més destacades del barri, des de les altures de la ciutat qual ocell, o potser caminant, i viatjant a traves del temps al solar de Santa Caterina per tal de conèixer una mica l’historia de la ciutat.
També ens trobarem amb punts on podrem consultar informació interactiva. És tan simple com fer un clic allà on hi hagi un cartell informatiu, on trobarem textos explicatius, imatges i vídeos.

Teoria del Cercle Virtuós

El Cercle Virtuós és un procés per atraure al públic a la nostre entitat i intentar aconseguir que vulguin tornar a visitar-la en futures ocasions.

Com es fa això ?
-Doncs bé, per tal d’assolir aquest objectiu tenim que tenir ben informats als nostres clients, proporcionant-los dades bàsiques com els horaris, els preus, visites guiades, telèfon de contacte, adreça, esdeveniments temporals, etc.
També podem atraure’ls al nostre museu oferint-los valors intangibles, art, de tal forma que sigui agradable per ells i surtin del museu amb satisfacció i ganes de repetir l’experiència.
Cal destacar que si volem aconseguir aquest resulta hem de proporcionar al consumidor un medi de comprensió completa sobre les obres exposades, ja sigui amb aparells electrònics, guies, o fulls informatius.

Un exemple d’això pot ser el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), que ens proporciona la informació bàsica a la seva web oficial “http://www.mnac.cat” on podem trobar tant els horaris com els preus. Ens ofereixen també informació sobre els seus serveis i ens donen un enllaç a la seva botiga per veure els productes:

 
En el moment en que vam visitar el museu, ens va agradar força el contingut, l’art exposat ens va atraure l’atenció..
Es pot dir sense dubtes que estàvem ben informats ja que en tot moment vam tenir la companyia d’un guia que ens va portar per un recorregut. Doncs la primera part que anàvem a visitar esta en reformes i no es podia accedir aleshores. En acabar la seva part de la visita ens va donar l’opció de fer una visita lliure per la part de exposició temporal que en aquell moment era ocupada per una exposició de pedres precioses. Aquesta exposició també ens donava bé la informació per tot i no tenir guia per visitar-la, teníem uns fulls explicatius al respecte, un llibre amb la descripcion de les pedres. Al final del recorregut i durant aquest el nom de les joies al costat d’aquestes en un petita placa informativa.

Ruta del modernisme - Conservatori Municipal de Música de Barcelona

Encaminaré la meva entrada del blog sobre la ruta del Modernisme, cap a la descripció dels diferents arquitectes que representen aquest itinerari; Antoni Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch. Cal destacar que aquesta ruta destaca d’una pàgina oficial on extreure informació, l’enllaç és ”www.rutadelmodernisme.com”.

El punt visitat sobre la ruta del Modernisme, és el “Conservatori municipal de musica de Barcelona”, obra del arquitecte Antoni Falguera i Sivilla. El artista va ser deixeble de Lluis Domènech i Montaner i va estudiar arquitectura amb el seu germà, amb el qual també va col·laborar en alguns dels seus projectes. Va néixer i morir a Barcelona els anys 1876 i 1947 respectivament.

Els edificis mes importants d’Antoni Falguera i Sivilla van ser; La casa de la Lactància (1907-1914) i El conservatori municipal de musica de Barcelona (1916-1927). També cal destacar la seva fase de restauració d’edificis medievals amb l’entrada del noucentisme, un dels edificis que va restaurar va ser La Casa de la Ciutat. Així doncs les obres del arquitecte destaquen en la ruta del Modernisme.

Actualment, el Conservatori municipal de música de Barcelona s’empra com a entitat publica, per l’ensenyament, conferencies i concerts, tot i que abans era un centre privat.
L’edifici esta ubicat al carrer Bruc numero 110-112 a la parada de metro Girona i es pot sol·licitar informació al telèfon 93 458 43 02.
L’edifici consta de tres pisos i d’un pis inferior amb una sala d’actes on es celebren els esdeveniments. En el descans de la conferencia vam ser invitats a accedir al pati central del edifici on ens van sorprendre amb un petit aperitiu i un espai molt ample, en el qual hi havien unes quantes taules que contenien els aperitius i un piano que decorava la sala.
Als pisos superiors que vam visitar en acabar la conferencia, hi estaven fen obres, cosa que no ens va impedir l’accés ni gaudir del edifici.

Altres punts d’interès sobre la ruta del Modernisme:

- Antoni Gaudi va néixer a Reus al 1852 i va morir accidentalment atropellat per un tramvia a Barcelona (al 1926), on va estudiar arquitectura. El primer punt de la ruta respecte al artista, és al barri de Ciutat Vella, molt a la vora de Les Rambles, on hi torbarem creacions tals com el Palau Güell. També trobarem obres al barri de l’Eixample com la Sagrada Família, o la Pedrera, i la Casa Batlló. S’ha de dir per tant que té molta importància a la ruta del Modernisme, en conseqüència de la seva espectacular obra.

- Lluis Domènech i Montaner va néixer el 21 de desembre del 1850 a Barcelona i va morir el 27 de desembre de 1923 a Barcelona també. A més de ser un destacat arquitecte degut a les seves obres d’estil modernista, també es pot destacar que va tenir una vida dedicada a la política. En el 1908 va perfeccionar el Palau de la Música Catalana la qual cosa va ser molt bona per a la ruta del Modernisme.

- Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d’octubre del 1867  i va morir el 23 de desembre del 1956. Les aportacions d’aquest arquitecte també han estat molt útils per la ruta del Modernisme, un bon exemple pot ser la casa Ametller, que la situem al costat mateix de la casa Batlló.