Museu egipci

Ahir, dia sis de juliol vam accedir a una visita per primer cop en molt de temps, ni més ni menys que al museu egipci  de Barcelona.
Per variar en aquest tipus d'esdeveniments hi ha un cert retràs i sempre ens esperem bastant abans d'entrar a fer la visita.
 
Sempre quan s'uneixen els grups per anar a una exposició tenim aquest tipus de problemes...(l'impuntualitat, etc...)
Fora d'aquests petits contratemps, vam accedir al segon pis on vam començar la visita. La primera impressió sobre el guia no era pas dolenta, però ben aviat ens adonaríem del seu trastorn frenopàtic per la cultura egípcia. El primer en explicar-nos va ser el tan meravellós tema de la mort, sembla que els egipcis veien la mort tal i com es la vida amb la petita diferencia que era infinita i sense fi, però ara bé si la mort era igual que la vida amb la petita diferencia que és eterna, entenien que estarien treballant tota la eternitat tal i com feien en vida. Tot i això tenien un mètode per evitar aquest, des de el seu punt de vista, desastrós fi. Consistia en l'obtenció de una figura amb poders a l'altre vida, induïts a traves d'uns escrits proporcionats per sacerdots els quals donaven un dia de descans de feina l'any a l'altre barri. Segons el guia, una de les nostres companyes, la qual va ser emprada com a referència, per donar una visió mes personal del exemple, podria tenir 20 estàtues. Les estàtues es deien Ushabtis.

  També ens va comentar el fet de que el viatge d'una persona a l'altre vida era molt complicat, doncs hi havia un munt de Deus amb dagues que emprarien en cas de que no superessis les seves proves, que consistien en dir una paraula secreta o un codi, si el deies bé no tenien cap problema en deixar-te passar , per altre banda si no encertes et tallen en trossets amb lo qual el teu cos no serveix de res. Aquestes proves succeïen al riu Nil de la nit, d’aquí que trobéssim barques a les tombes egípcies.

     

Desprès del tema de la mort ens va parlar dels deus egipcis.

Per començar: Sejmet, la deessa de la guerra, que tenia una passió desesperada per la sang humana, sent així es deia que aquesta figura divina arrasava amb tot esser viu que es poses en el seu camí. El seu aspecte es el d’una dona amb cap de lleó.

       

Com no, teníem que parlar també dels faraons, la part dels quals hem van sorprendre doncs per increïble que sembli el nostre amic instructor sabia parlar amb les pedres, i és clar el cas és que darrera l’estàtua que mostraré a continuació hi havien uns escrits que en donaven informació i deien a qui rendia culte. 

         

La visita hem va agradar força, va ser una cosa diferent, també cal dir que feia un munt de temps que no fèiem una sortida així, per la qual cosa m’ho vaig prendre amb més ganes. Va ser una bona sortida i hem va agradar tot el que podia agradar-me segons el meu estat d’ànim tenint en compte que la meva motxilla és va trencar i que hi havia molts essers odiats al voltant.