Museu d'Historia de Catalunya

L'ultima visita realitzada amb el nostre professor suplent va ser al Museu d’Història de Catalunya al costat mateix de la parada de metro Barceloneta L4. Principi d'espera com sempre, si més no aquesta vegada entretinguda degut a les fenomenals escales mecàniques. Un cop començada la visita i fetes les presentacions, vam accedir al segon pis del museu on ens van explicar la importància del foc en la prehistòria, per que la carn crua era difícil de mastegar i al tenir el foc els va facilitar aquesta tasca. Des del paleolític fins el neolític, ens varen anar comentant les costums d'aquell moment; les dones treballaven a casa, els homes caçaven, les monedes de canvi eren els productes, principalment el blat de moro. Evidentment ens van parlar també de la aparició de l'agricultura i la ramaderia, i en aquest sentit ens van comentar, que qui més tenia era el més respectat. D'alguna forma ens va voler dir que va començar a sorgir la jerarquia. Tot seguit ens van dur davant d'un mapa d’Espanya i ens van explicar per dates la conquesta del imperi romà, a partir de la qual ens van encaminar cap al comerç, el qual va tenir gran importància gràcies al mar. En aquesta part del museu i començada ja la part de la historia amb noms de persones importants, van com no, explicar-nos la per mi ja coneguda historia de la creació de la Cellera catalana. Desprès van ensenyar-nos unes restes de un habitant d'aquella època i va ser d'una forma molt interactiva, doncs van agafar a un company del curs i el van estirar al costat del esquelet, realment va ser interessant. En fi a la següent planta van començar a explicar-nos la època de la Revolució industrial i de la Catalunya contemporània, on un cop més es notava la discriminació entre homes i dones, més que res per que per el mateix treball cobraven la meitat, i els nens un quart. Eren la majoria treballs tèxtils amb teixidores, i no els agradava gaire a la gent, doncs estalviaven treball i era el que feia falta, d'una forma tan espectacular que a la entrada de totes les empreses tèxtils hi havia des de bona hora del dematí un munt de gent demanden un treball, i que alguns cops funcionava per que si algun dels treballadors es posava malalt i no anava a treballar era immediatament acomiadat  i substituït per algun dels desesperats de l'entrada de la fabrica. Més endavant, ja al primer terç del segle XX la industria catalana va encaminar-se cap a altres camins com van ser, l'electricitat i el petroli. També com no, ens van fer referència a la dictadura de Franco, la qual cosa tan sols va reforçar una mica més les meves idees respecte a aquest home. Ens el van presentar amb el sistema educatiu, ja que les escoles franquistes tenien tres grans figures encaminant la classe, una fotografia del propi Franco a l'esquerra, una creu cristiana al mig, i una altre fotografia de qui havia de governar el govern en lloc de Franco (el qual sospitosament va morir en un accident d’avió on sorprenentment el pilot va resultar il·lès, misteris de la corrupció), també disposaven d'un mapa d’Espanya sencera i a la pissarra escrivien en castellà, cal a dir també que tot i no estar representat en l'escenari en miniatura que ens mostraven, els professors tenien fama de mal tractadors, escalar que en aquella època estava ben vist. En fi sempre hi havia la bona persona menys estricta amb els alumnes. En el model contrari les escoles tenien un mapa de Catalunya i a la pissarra s'escrivia en català, com es pot comprovar, models totalment oposats de l'educació i els professors bona gent, no mal tractadors, tot i que com a tot arreu s'ha d'admetre que hi ha mala gent i ningú és un sant. Doncs aquí va acabar la nostre visita amb opció a donar una volta per el museu i interaccionar amb certs objectes d'aquest, com per exemple una armadura que es va provar un dels company, però malauradament no vaig poder gaudir d'aquell moment doncs ja tenia un compromís i tenia que fugir a corre-cuita.