La Fira internacional del Turisme

Que es pot dir d'una fira, és per mirar-se-la per lliure i segons l'ordre desitjat, no trobeu ?!
Doncs aquesta no ! En fi ara que ja estem tots agafadets de les mans ens posem en camí, no es pot dir res gaire especial de la fira, té el que totes les fires tenen, un munt de estants alquilats per algú per vendre'ns alguna cosa. En aquest cas ens volien vendre una destinació turística, fent-nos publicitat del destí que ells mateixos promovien. Per atraure més l'atenció del públic empraven absurds regals que no serveixen més que per agafar pols, bé la majoria de coses és clar, sempre hi han els clàssics caramels que a tothom li agraden.
També hi havia originalitat per això, i crec que estareu d'acord en aquest sentit, doncs hi havia un lloc de la fira on els nostres desitjos es feien realitat, un mini casino !
Ens hi vam estar una estoneta per que tothom hi va jugar, tot i que sols es podien fer 3 tirades per persona va ser divertit i ens van regalar entrades per el casino del port, també per un de Tarragona però  no aniré a Tarragona a jugar al casino.
Tot seguit vam anar a una degustació de la qual vam marxar ràpid per que en uns moments es feia una presentació del turisme per a persones del mateix sexe.
Acabada aquesta vam fer un petit descans el qual la gent va aprofitar per ballar en un espai de la fira dedicat a tal.
En fi, després de grans demostracions d'habilitat, vam seguir fins a la següent part de la fira, la qual semblava dedicada a la venta d'articles, estranys escarabats egipcis, llaminadures ...
També hi havia un concurs gratuït, que consistia en identificar les banyes de certs animals com cérvols i que en cas de victòria rebríem entrades per un parc natural per observar els animals. Dedueixo que no vam guanyar, doncs no hem rebut noticies de tal esdeveniment.
Altre petit descans el qual vam aprofitar per investigar una mica millor la resta de zones de la fira. Mala idea, perquè va acabar amb un cabreig sens sentit per part del responsable de la visita.
Després  vam seguir amb la ultima part de la visita, una altre part de la fira que estava en un altre farga.
És curiós però tot i el cansament degut a totes les hores de peu que hem estat a la fira, aquesta part va ser la que vaig trobar mes seriosa i formal amb la seva fita.
Hi trobàvem moltes comunitats autònomes i també la Renfe, des de el meu punt de vista tenia una millor organització. El que més hem van atraure d'aquesta ultima part de la visita van ser les Pitiüses i Castella i Lleó.
Cal destacar també la presencia d'un cotxe esportiu molt atractiu de color vermell amb uns seients molt còmodes a simple vista doncs como es d’esperar no s'hi podia pujar. És tractava d'un Ferrari descapotable de model desconegut per la meva tancada ment amb els cotxes.
Al costat d’allà mateix hi havien un munt de petites tovalloles, les quals vaig pensar serien gratis, i per tant vaig rapinyar, però no hem va quedar gaire clar tenint en compte que quan els meus amics les van voler agafar el responsable de l'estant els va mirar amb mala cara i ells es van tirar enrere.
Aquí va acabar la nostre visita, la qual qualificaria de llarga però no gaire interessant sincerament, doncs no hi havia res en concret en el que fixar-se , massa informació per algú que no estigui realment interessat en el tema, sent així sols recomanaria la fira als aficionats als viatges, aquelles persones de cul inquiet que no poden estar molt de temps en el mateix lloc.