Caixa Fòrum

Per fi ha arribat l’últim dia de la setmana i demà anirem a “Port Aventura” jo i el meu selecte grup d’amics del Centre cívic, però abans d’aquest espectacular esdeveniment, un altre que no es queda curt, vam anar a visitar 3 exposicions temporals al “Caixa Fòrum”, però malauradament una d’aquestes no estava disponible per cert problemes desconeguts per al públic. Així doncs prescindint obligatòriament de l’exposició “Jaume Carbonell, 1942-2010, retrospectiva” vam accedir a l’exposició de “La ciudad de Sagnier, modernista, eclética y monumental” i a la de “Retrats de la belle époque” respectivament.

La ciutat de Sagnier era una exposició en la seva gran majoria fotogràfica, tot i que també s’hi podien trobar força punts d’informació on s’hi descrivia breument el punt del qual parlaven.
Contestant a les dues preguntes fetes en la fitxa de sortida en grup, haig de dir que desconeixia qui va ser el dissenyador de la idea del castell del “Tibidabo”, i que per tant va ser agradable per mi recollir aquella dada, doncs el veig cada nit il·luminat des de la meva finestra. També ignorava que va fer moltes aportacions a la ciutat de Barcelona, cosa que vaig poder comprovar un cop acabat el meu recorregut per l’exposició en un llibre en gran part fotogràfic on s’hi veien imatges de certs punts de la ciutat, com per exemple l’edifici aliè al actual “Corte Ingles” de Plaça Catalunya. Una cosa que hem va agradar especialment d’aquesta exposició no va ser altre que una maqueta que mostrava per parts la construcció del castell del “Tibidabo” des de el principi de la construcció fins al final.

 Un cop acabada aquesta exposició vam anar a la següent, “Retrats de la belle époque”.

En aquesta s’hi podien trobar pintures, començant força bé amb autoretrats (algun d’ells estrambòtic però la gran majoria interessants), seguit de retrats a personatges famosos com reis o princeses. Arrel d’aquests últims la cosa desencamina cap altres tipus de quadres, uns que ja no es centraven en una sola persona com a centre del quadre sinó que a més donaven a conèixer un millor elaborat fons, per exemple una dona ajaguda en un banc de la seva terrassa de jardí o una família on es mostraven tots els membres però alguns amb mes profunditat segons l’elaboració de les pinzellades. Tot seguit començà la part més desfasada de l’exposició on els artistes feien quatre pinzellades mal fetes i venien les seves creacions com obres d’art quan són coses que fa un nen de bolquers, tot i que hi havia una obra que no encaixava amb el lloc que estic descrivint, es tracte del Deu Pan de la mitologia, Deu de la naturalesa, el qual ens va costar identificar però que finalment vam interpretar com a tal.
Com no en aquesta part de la visita també hi va haver rascada de membres virils per part de certs personatges que considero fan això per escalfar la cadira i cobrar un sou de gorra per no fer res.
Doncs bé no gaire mes a destacar en aquesta visita, bé si, una estona d’espera per marxar un tant interessant degut als inútils esforços de certes persones per fer amics, i en fi no tot graciós, doncs el Sol m’atacava i costava trobar una ombra con amagar-me de la xafogor.