Museu olimpic i de l'esport

Ahir vam anar al Museu Olímpic i de l’esport a Montjuic, però és clar abans vam fer certes activitats a classe, amb el programa “Flash”. Meravellosos esdeveniments en aquell moment, doncs en la meva animada activitat de fer moure un “Pokemon”. El professor sota una sobtada reacció de ràbia i menyspreu cap a la meva obra, em va fer fora del meu lloc de treball a la força i va obliterar la meva creació per la meitat de tal forma que mig cos del esser va caure cap endavant. Com ha avançat la tecnologia , de veritat, és sorprenent. En fi el professor rebrà amonestació personal en conseqüència dels seus perversos actes.
Després d’aquesta trista historia, vam sortir cap al metro i a Sagrera malauradament van haver-hi no desitjats retrobaments, per sort vaig passar força desapercebut i tan sols vaig ser saludat per les persones que realment hem queien bé. Malauradament la nostre responsable tenia altres compromisos mèdics i en conseqüència ens vam tenir que quedar amb un altre grup, per variar rebríem més crides d’atenció que ells.
Bé, vam emprendre el camí ja cap al museu tot i que al arribar a aquest ens vam tenir que esperar una bona estona doncs vam pujar per torns. Va ser una espera entretinguda, doncs alguns dels meus companys comparaven la mida de les seves llesques amb les que estaven gravades al terra de certs personatges que van participar en les olimpíades.
En fi amb l’arribada del altre grup, vam entrar i ser arrastrats per la guia cap a una espècie de saló d’actes, on ens va fer una llarga introducció molt interactiva sobre les olimpíades, en el transcurs del qual la responsable en aquell moment de nosaltres va cridar l’atenció a un company per respondre les preguntes que feia la guia, no se pas que es deuria haver imaginat que deia el meu amic. S’ha de destacar d’aquesta part de la visita que ens vam acomodar en la part mes alta del habitacle , on no hi havia recolzadors per a les nostres esquenes, però que tenien un avantatge que evadia de les nostres ments l’absència de comoditat per les nostres espatlles, i és que teníem un espai meravellós on seure, fixeu-vos si n’era de gran que el meu company va adoptar la posició d’aristòcrata grec estirat de costat.
Tot això alhora que ens ensenyaven dos vídeos,  el primer sobre la inauguració de les olimpíades i la seva clausura, i el segon sobre el canvi que a fet Barcelona des de aquell moment.
Un cop acabades les projeccions ens van donar pas al museu en si, el qual tenia un espai central buit, i passadissos al voltant d’aquest que baixaven en forma d’escales de cargol, on hi havia informació de tot tipus d’esports practicats en les olimpíades, tals com l’esgrima, el tenis, o la natació. S’exposaven les eines emprades en les olimpíades del segle XIX, i en una d’aquestes hi havien certs tubs transparents que ves a saber que simbolitzaven, el cas és que estaven tan baixos que va ser impossible no menjar-se’ls amb el cap i un company en va destruir un amb la closca, així que no vaig tenir altre remei que amagar el “got de cubata gegant” dins duna bota d’esquiar fins que varem avisar a un responsable de la destrucció del sostre, i vam aprofitar per suggerir un canvi en aquella zona.
Ens vam trobar de tot en aquest museu; de futbolins antics però en mes bones condicions que els d’avui en dia fins a un seguit de repliques de les entorxes emprades per dur un dels símbols de les olimpíades, el foc. Tot i aquestes meravelloses visions, el que més ens va agradar va ser la part interactiva del museu on el destructor de sostres va fer un increïble i espectacular salt de 9 metres de llargada, increïble no? Bé cal destacar la meva inestimada ajuda en el salt sinó no hagués saltat tan lluny esta clar.
Doncs això va ser en gran part el que vam veure a la visita, que dir d’aquesta?
Bé jo aconsellaria a tots aquells amants del esport que hi accedeixin doncs esta força bé i inclús a mi que no soc un gran aficionat a aquests vaig trobar coses curioses que recordar.